We reached Belgium and vanishes tranquility ... Water leaks in the motorhome, wheel taking off and ...the vessel gonna arrive one week delay.
Els 15 dies de ruta van passar ràpids i tranquils. Surfejar, menjar, dormir i bons moments amb els amics austríacs amb els quals vam compartir uns dies i sessions a Capbreton, França.
Només arribar a Bèlgica el temps va canviar, pluja constant durant dos dies, sense donar-nos ni un moment de tranquil·litat.
El primer que vam fer al arribar a Anterwerp (Bèlgica) va ser anar al Port a confirmar que tot estava en ordre i que el vaixell ja havia arribat per poder embarcar l'autocaravana, sense esperes, i així, evitar deixar l'autocaravana a les seves instal·lacions i no patir per tots els trastos que hi deixem a dins, ja que no hi ha assegurança que cobreixi tot el que transportes a dins de l'autocaravana (4 taules de surf, esquís, snowboards, botes, 2 bicicletes, neoprens, etc.).
Bé, doncs, la primera notícia és que l'arribada del vaixell s'ha endarrerit i que no està programada fins una setmana... Ups... Ens vam mirar i vam fer una cara de sorpresa que l'administratiu va entendre de seguida. L'administratiu ens va oferir deixar l'autocaravana aparcada al Parking del port fins al dia de l'arribada del vaixell i que el personal marítim conduiria l'autocaravana a bord.
Sense fer-nos molta gràcia vam accedir. Com que ja era tard, vam acordar que l'endemà tornaríem per fer el 'papeleo' i deixar-la a les seves instal·lacions.
Mentre conduíem cercant algun indret per dormir i refugiar-nos una mica de la maleïda pluja, vam sentir un soroll estrany a la roda davantera... La vam revisar com vam poder...però a simple vista no veiem res que pogués provocar el soroll, semblava més que fos un problema dels coixinets. Així que... vam decidir conduir amb precaució i ja ho miraríem tranquil·lament a Uruguai, amb l'esperança de no perdre-la pel camí.
I per acabar el dia rodonet, quan per fi vam trobar un 'bon lloc' per dormir, després de sopar i posar-nos els pijaments vam tenir la última sorpresa del dia... El matalàs estava mulladíssim i per les parets de l'autocaravana regalimaven gotes d'aigua sense parar... Ostres tu! No podíem fer res per solucionar-ho ja que no teníem material i a més, estava diluviant... Així que unes tovalloles per xuclar l'aigua i a dormir amb l'impermeable posat i les botes d'aigua ;)
El dia següent, el nostre company Niko s'acomiadava de nosaltres per retrobar-nos d'aquí uns mesos a Sud Amèrica, el seu pare el va venir a buscar i al veure el merder que teníem amb les goteres, van buscar una tenda apropiada i ens van regalar el kit d'impermeabilització; silicona de neoprè i cinta americana (que mai falla).
Així que mans a l'obra! Vam trobar un rentat de cotxes a on podíem estacionar l'autocaravana sota un sostre i així treballar en la reparació de les goteres, però no abans d'esperar-nos una bona estona per eixugar-se la carrosseria.
Doncs dit i fet, vam començar a encintar l'autocaravana amb la màgica cinta americana i els dits congelats. La silicona de neoprè no s'adheria bé degut a la humitat que hi havia a l'ambient. No és la solució més elegant però esperem que faci el fet i no arribi l'autocaravna a Uruguai amb una piscina interior. Creuem els dits.
L'endemà vam anar al Port, per fi, on vam fer els tràmits necessaris i la vam deixar allà al Parking, amb l'esperança que a partir d'aquell moment tot anés bé, ja que no estaria a les nostres mans; res de robatoris i que l'embarquin al vaixell que toca! Confiem amb la bona gent i que el nostre petit sistema de seguretat sigui suficient; uns cadenats a la porta lateral i un tauló de fusta per separar l'habitacle de la cabina de conducció, i així, només deixar al personal marítim una clau per poder conduir-la fins al vaixell.
.jpg)
.jpg)
De seguida que tinguem confirmació de que tot ha anat sobre rodes (mai més ben dit), us ho comunicarem!
Sense fer-nos molta gràcia vam accedir. Com que ja era tard, vam acordar que l'endemà tornaríem per fer el 'papeleo' i deixar-la a les seves instal·lacions.
Mentre conduíem cercant algun indret per dormir i refugiar-nos una mica de la maleïda pluja, vam sentir un soroll estrany a la roda davantera... La vam revisar com vam poder...però a simple vista no veiem res que pogués provocar el soroll, semblava més que fos un problema dels coixinets. Així que... vam decidir conduir amb precaució i ja ho miraríem tranquil·lament a Uruguai, amb l'esperança de no perdre-la pel camí.
I per acabar el dia rodonet, quan per fi vam trobar un 'bon lloc' per dormir, després de sopar i posar-nos els pijaments vam tenir la última sorpresa del dia... El matalàs estava mulladíssim i per les parets de l'autocaravana regalimaven gotes d'aigua sense parar... Ostres tu! No podíem fer res per solucionar-ho ja que no teníem material i a més, estava diluviant... Així que unes tovalloles per xuclar l'aigua i a dormir amb l'impermeable posat i les botes d'aigua ;)
El dia següent, el nostre company Niko s'acomiadava de nosaltres per retrobar-nos d'aquí uns mesos a Sud Amèrica, el seu pare el va venir a buscar i al veure el merder que teníem amb les goteres, van buscar una tenda apropiada i ens van regalar el kit d'impermeabilització; silicona de neoprè i cinta americana (que mai falla).
Així que mans a l'obra! Vam trobar un rentat de cotxes a on podíem estacionar l'autocaravana sota un sostre i així treballar en la reparació de les goteres, però no abans d'esperar-nos una bona estona per eixugar-se la carrosseria.
Doncs dit i fet, vam començar a encintar l'autocaravana amb la màgica cinta americana i els dits congelats. La silicona de neoprè no s'adheria bé degut a la humitat que hi havia a l'ambient. No és la solució més elegant però esperem que faci el fet i no arribi l'autocaravna a Uruguai amb una piscina interior. Creuem els dits.
L'endemà vam anar al Port, per fi, on vam fer els tràmits necessaris i la vam deixar allà al Parking, amb l'esperança que a partir d'aquell moment tot anés bé, ja que no estaria a les nostres mans; res de robatoris i que l'embarquin al vaixell que toca! Confiem amb la bona gent i que el nostre petit sistema de seguretat sigui suficient; uns cadenats a la porta lateral i un tauló de fusta per separar l'habitacle de la cabina de conducció, i així, només deixar al personal marítim una clau per poder conduir-la fins al vaixell.
.jpg)
.jpg)
De seguida que tinguem confirmació de que tot ha anat sobre rodes (mai més ben dit), us ho comunicarem!
.JPG)
.JPG)
0 comments:
Post a Comment